Pinay

Inici El Club

El Club

Història 2

La década dels 70 i dels 80 marca una lenta transició després dels gloriosos episodis anteriors. Es crea la Segona B en la qual milita l'equip uns anys fins que definitivament es retorna a la Tercera amb tots els rivals que sempre han estat més lligats a la història de les primeres dècades i revivint sobretot els derbys contra l'Alcoyano. Des de principis de la dècada dels 90 es poden jugar partits per la nit gràcies a la nova il.luminació que s'inaugura, com en totes les grans ocasions, amb la presència del Valencia C.F.

A la temporada 1993-94 es torna a jugar una lligueta d'ascens, esta volta per arribar a la Segona B. Torna el joc vistós i alegre de la mà de l'entrenador Juan Moreno i d'un grapat de bons jugadors com Aliño, Bataller, Víctor Hernani o Fede Marín, entre altres. Torna la gent a omplir el Clariano i després de quedar segons a la fase regular, s'arriba al moment decisiu de la promoció. L'últim partit de la lligueta es juga al camp de El Rubia d'Àguilas i contra tot pronòstic l'Ontinyent guanya els amfitrions amb un gol de Juanma i aconsegueix la seua meta, el retorn a la categoria de bronze.

L'any 1995, amb la presidència de Rafael Muñoz, els socis, democràticament, decideixen que el nom del club ha d'estar d'acord al de la ciutat i per això es normalitza la seua denominació que a partir d'aquell moment serà la d'Ontinyent C.F. sense que això signifique cap alteració amb la unitat de la història de l'entitat encetada des de 1931.

Tres anys més tard, a la temporada 1996-97, es repetirà un episodi d'ascens. Després de quedar segons a la lliga de Tercera, per darrere de l'Alcoyano es torna a jugar una promoció i l'equip comandat per José Carlos Granero com a entrenador i de la mà de jugadors com Emili Fenoll puja de nou a Segona B després de guanyar a les Illes Balears al Constància d'Inca.

Des de l'any 2000 l'Ontinyent C.F. ha viscut un nou periple per la Tercera. En tot aquest temps el club ha lluitat per mantindre la seua identitat en els anys adversos en que no acompanyaven els resultats. La poca fortuna esportiva es compensa amb una forta incidencia social per recuperar els vincles entre el club i la ciutat. El 27 de juliol de 2002 l'assamblea de socis decideix aprovar la restitució dels colors originals que el club ja portava en el moment de la seua fundació en 1931, és a dir la camiseta blanca i el pantaló negre.

Fruit del treball per consolidar l'entitat, al mes de novembre de 2004 s'estrena per primera volta l'himne oficial del club, 'El crit del Clariano', amb música composada per Saül Gómez i lletra escrita per Santiago Sanchis. Es recopilen, a més, cançons que s’han escoltat al llarg de les dècades i que fan referencia a l’equip i les seues rivalitats històriques.

La temporada 2006-2007, sota la presidència de José Vicente Garcia l'Ajuntament d'Ontinyent, propietari de l'estadi municipal acomet la major reforma de les últimes dècades i s'instal.la la gespa artificial.

En eixa mateixa temporada arriba Antonio Aparicio a la banqueta, l’entrenador que serà clau en el retorn a la Segona B i que estarà al front del comandament tècnic durant cinc temporades brillants. El 24 de juny de 2007 amb jugadors com Montava, Luís López, Israel, Galindo, Noel, Inarejos, Mario, Raul Rodríguez, César Soriano o Fuentes, entre d'altres, s’aconsegueix en l'últim partit i de manera agònica l’anhelat ascens. És al camp de Los Pajaritos de Soria, front al Numància B. L’Ontinyent havia guanyat a l’anada per 1-0. El desenllaç final porta a prop de 400 aficionats fins a la ribera del Duero, al Camp de Los Pajaritos per viure l'últim gran moment èpic d'esta història. A un minut del final, el gol de Galindo evita la pròrroga, empata el partit i col.loca a l'Ontinyent C.F. de nou a Segona B.

Prèviament s’havia superat la primera eliminatòria contra el filial del Zaragoza.

Celebració

Celebració de l'ascens a Segona Divisió B al balcó de l'ajuntament

Tornar amunt

Copyright © Ontinyent C.F. 2017

Desenvolupat per Toni Tortosa. Plantilla per Joomla Templates & Copywriter.