Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Naixement

A Ontinyent, encara que no hi ha un equip representatiu, queda l'estadi i una afició que continua vibrant amb el futbol local on existeix una forta rivalitat entre l'Ideal i el C.D., que compten amb els seus propis seguidors i que viuen intensament els seus particulars derbis. Amb tot, existeix la nostàlgia per tindre un equip que represente a tot un poble. I eixe anhel l'arreplega en 1931 el que en aquell moment és secretari de l'Ajuntament, Àngel Pérez, un home que aconsegueix fusionar els dos grans equips locals, l'Ideal i el CD, en només un, l'Onteniente Football Club que veu la llum al mes de març. El dia 30, concretament, era inscrit oficialment en el Registre d'Associacions del Govern Civil de València. Prèviament, el 19 de gener, havien sigut redactats els estatuts i el 13 de març ratificats pel governador civil de la província.

D'esta forma naix l'actual club, perquè a partir d'eixe moment comença a escriure's la història d'un equip federat, que apareixerà i desapareixerà en diferents ocasions per motius econòmics o per la Guerra Civil però que manté una unitat històrica amb l'actual entitat. Un sol equip per a una única afició. Un conjunt, que segons deien els seus estatuts d'aquell primer any de la República jugarà a partir d'aquell moment "con pantalón corto negro y maillot blanco, llevando en el lado izquierdo del pecho, el escudo de la sociedad", i que tenia el lloc de reunió als locals de la Societat de Festers.

Aquell Onteniente F.C. aconsegueix importants èxits esportius. En només dos temporades arriba a la 1ª Categoría de la Región i pot així enfrontar-se a equips tan potents com el Valencia, el Castellón i el Levante. Fins i tot disputa partits amistosos contra el Madrid F.C. (l'actual Real) en un segon dia de Nadal, el 26 de desembre de 1932 o el Valladolid Deportivo un dilluns 24 d'abril de 1933. Aquells partits van ser memorables i tenien molt poc d'entrenament i molt de batalles a vida o mort, perquè es jugava, per damunt de tot, el prestigi esportiu.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

A principis de la década dels anys 20 la vida passa entre les feines del camp i les fàbriques. La joventut s'esplaia a les places del poble i els paratges que l'envolten. I també comença a divertir-se practicant un joc que a finals del segle XIX van portar a Espanya els anglesos que desembarcaven als ports marítims d'Andalusia i el País Basc. El 'foot-ball' és una pràctica cada volta més estesa i a Ontinyent els diumenges es viuen al voltant dels jovens que al camp del Patronato van darrere i davant d'un baló. Eixe és el primer antecedent constata de l'esport rei a la nostra ciutat, les lligues locals al Patronato.

Però en 1923 un grup d'ontinyentins creu que és el moment de fer un pas més, de confeccionar una selecció dels millors jugadors del poble i competir contra xicons d'altres poblacions. Daniel Guillem i Francisco Cerdà són l'ànima del naixement del primer equip que va representar la ciutat i portava el seu nom, el Club Deportivo Onteniente, que es va registrar oficialment el 5 d'agost de 1923.

La consolidació d'esta afició porta a inaugurar aquell mateix any el primer estadi municipal El Clariano, en els terrenys de la fàbrica de La Farinera. Aquella primera entitat que havia estat lligada a Daniel Guillem i Francisco Cerdà es va esvair quan estos dos singulars personatges van deixar la ciutat per ocupar destacats càrrecs, el primer com a funcionari en San Miguel de los Reyes i el segon arribant a ser, anys després, president de la Diputació de València.

Pàgina 3 de 3