Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Epoca daurada

Però el gran moment de la història del nostre equip es viu el 10 de juny de 1963. Després de quedar campions de Tercera Divisió i superar l'Eibar en la primera eliminatòria de la promoció s'havia de superar l'últim obstacle de l'Hispania d'Almeria. El primer partit es perd 2-1 a terres andaluses i el segon es guanya 1-0 al Clariano. No val el gol-average i tot s'ha de jugar en un decisiu desempat a la Condomina de Múrcia. I Ontinyent protagonitza la que, sense dubtes, ha sigut la mobilització més gran de la seua història esportiva. En una de les seues jornades més memorables del segle XX, 3.500 seguidors es desplacen en 50 autobusos, 200 cotxes i més de 100 motos a la capital murciana. El partit és d'infart, amb igualtat màxima al marcador i s'arriba a la prórroga. Corre el minut 105 i ja pràcticament no queden forces quan Bisbal se'n va cap amunt i encerta a rematar un baló al fons de la malla. Un gol que va valdre el primer ascens a Segona Divisió.

Moreno, Soriano, Canet, Úbeda, Bolinches, Bisbal, Miguel, Llátzer, Carbonell, Enguídanos, Beneyto, Gandia, Miguel, Molina i Richart dirigits per Manolo Alepuz escriuen una pàgina èpica i la ciutat s'asoma a donar-los la benvinguda quan tornen de matinada com a autèntics herois. Traques, castells de focs artificals, banda de música i tots a oferir-li tan gran victòria a la Puríssima.

Epoca daurada 2

Després, a la temporada 1967-68 de nou es supera una fase de promoció eliminant primer al Cacereño i en la ronda decisiva, l'equip s'imposa a la Cultural Leonesa. En apenes cinc anys, dos gestes esportives memorables. Ontinyent viu, amb els dos ascensos, cinc temporades a la Segona Divisió. La ciutat apareix als mapes i a les quinieles i és reconeguda a tota Espanya pel tèxtil i pel seu equip de futbol.

Pel Clariano passen els equips més importants d'aquell moment: El Mallorca, el Sevilla, el Valladolid, l'Oviedo, el Celta, el Deportivo de la Coruña, el Betis, l'Espanyol. Alguns d'ells es rendeixen davant la sang i la força d'un club i d'una afició completament fusionats. És, sens dubte, l'època més àlgida del futbol a una ciutat que tenia 20.000 habitants, dels quals 2.400 eren socis del club del Clariano

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Recuperació

S'abandona el vell camp de La Farinera i un nou estadi municipal El Clariano s'inaugura en la carretera d'Albaida el 10 de gener de 1951 amb la visita del Valencia C.F. i de la màxima autoritat estatal de l'esport, el general Moscardó.

Institucionalment s'enceta una nova etapa, amb la presidència de Vicent Simó. La Federació cancel.la els deutes pendents i el club aconsegueix una de les seues aspiracions al recuperar el nom de la ciutat. Amb tot hi ha un petit canvi i s'adopta com a denominació la de Onteniente C.F. L'equipatge, a més, també sofreix variacions en esta època i passa a ser completament blanc, camiseta i pantaló.

Al 1955, després d'una trajectòria esportiva de superacions succesives, l'equip arriba a la Tercera Divisió. Des d'aquell moment ja mai més tornarà a baixar a les categories regionals.

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Desaparició

Com a quasi tot el país, la Guerra Civil espanyola trenca per la mitat esta història de futbol i s'emporta per davant alguns dels seus protagonistes. Però el poble vol oblidar les seues penúries, acabat el conflicte bèl.lic, i una de les millors formes és tornar al Clariano i refer de nou un equip que, com sempre, s'alimenta de les formacions que en aquell moment disputen el campionat local. Però també comencen a arribar destacats jugadors de fora com l'alcoià Panseco que passa per ser una de les grans figures del futbol a la Mariola. La difícil posguerra fa molt difícil que l'Onteniente Football Club es puga mantindre econòmicament i crèixer com a entitat a pesar de la gran projecció que estava assolint com a equip. Primer s'ha de prescindir de tots els jugadors forasters i després en 1944, davant de tots els impediments, acaba retirant-se de la competició.

Però la tenacitat d'alguns apassionats del futbol pot molt més que els obstacles. I Rafael Mollà Albert es posa al capdavant d'un nou intent al mes de juliol de 1947. L'Onteniente Football Club havia deixat importants deutes en la Federació Valenciana i este organisme impedeix que s'utilitze el mateix nom per al club que vol tornar a participar en els campionats regionals, així és que el nou projecte serà batejat com la Peña Deportiva Ideal, fent honor al bar Ideal de la Plaça de l'Ajuntament on es reunien estos entusiastes després que es negaren el dret en la seu de la Falange. A pesar del nou nom, es juga amb el mateix escut i els mateixos colors, blanc i negre, que l'Onteniente Football Club. No hi ha cap dubte que els protagonistes d'esta època tenen la voluntat de continuar amb la història encetada en 1931 i que tenen clar que ho fan per a la mateixa entitat, encara que la Federació els negue l'ús del nom.