Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

L’etapa més recent de l’Ontinyent C.F. ha estat marcada per una trajectòria ascendent a la Segona B que culmina la temporada 2009-2010 amb el play-off per a l’ascens a la Divisió de Plata.

L’Ontinyent elimina de manera brillant el Guadalajara i l’Eibar i es planta a la ronda final front a l’Alcorcón. Al Clariano el resultat final acaba amb 1-1. A la tornada, prop de 1.000 aficionats acompanyen l’equip que, contra tot pronòstic, guanya al descans per 0-2. Però una actuació nefasta de l’àrbitre Fernando López-Acera permet a l’Alcorcón remontar en l’últim minut del partit. Un robatori que impedeix a l’Ontinyent pujar a la Segona Divisió.

Des d’aleshores, amb la presidència de José Antonio Alberto Requena, el club entra en una deriva que conclou amb una situació dramática en l’aspecte econòmic i amb la creació de l’actual junta gestora que presideix Luis Ortiz i que tracta de rellançar el club des dels àmbits esportiu, econòmic i social.

Alcorcón

Expedició ontinyentina a Alcorcón en el partit de tornada

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives

Història 2

La década dels 70 i dels 80 marca una lenta transició després dels gloriosos episodis anteriors. Es crea la Segona B en la qual milita l'equip uns anys fins que definitivament es retorna a la Tercera amb tots els rivals que sempre han estat més lligats a la història de les primeres dècades i revivint sobretot els derbys contra l'Alcoyano. Des de principis de la dècada dels 90 es poden jugar partits per la nit gràcies a la nova il.luminació que s'inaugura, com en totes les grans ocasions, amb la presència del Valencia C.F.

A la temporada 1993-94 es torna a jugar una lligueta d'ascens, esta volta per arribar a la Segona B. Torna el joc vistós i alegre de la mà de l'entrenador Juan Moreno i d'un grapat de bons jugadors com Aliño, Bataller, Víctor Hernani o Fede Marín, entre altres. Torna la gent a omplir el Clariano i després de quedar segons a la fase regular, s'arriba al moment decisiu de la promoció. L'últim partit de la lligueta es juga al camp de El Rubia d'Àguilas i contra tot pronòstic l'Ontinyent guanya els amfitrions amb un gol de Juanma i aconsegueix la seua meta, el retorn a la categoria de bronze.

L'any 1995, amb la presidència de Rafael Muñoz, els socis, democràticament, decideixen que el nom del club ha d'estar d'acord al de la ciutat i per això es normalitza la seua denominació que a partir d'aquell moment serà la d'Ontinyent C.F. sense que això signifique cap alteració amb la unitat de la història de l'entitat encetada des de 1931.

Tres anys més tard, a la temporada 1996-97, es repetirà un episodi d'ascens. Després de quedar segons a la lliga de Tercera, per darrere de l'Alcoyano es torna a jugar una promoció i l'equip comandat per José Carlos Granero com a entrenador i de la mà de jugadors com Emili Fenoll puja de nou a Segona B després de guanyar a les Illes Balears al Constància d'Inca.

Pàgina 1 de 3